Delacroix

A les quatre de la tarda, a la cruilla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Bailén, ja no hi cabia ni una mosca. L’organització de la trobada popular havia omplert els dos carrers seleccionats de Barcelona per tal d’encabir la manifestació més gran que s’havia convocat mai per demanar la independència de Catalunya. A pocs metres de la cruïlla, al mig de la plaça de Tetuan, els castellers de Vilafranca ultimaven els preparatius per enlairar un tres de nou amb folre just a tocar de la palmera de davant la sucursal del Banc de Santander. Al voltant d’aquest indret s’havien situat alguns catalans vinguts de les terres de Lleida i del Penedés. La tarda d’aquell 11 de setembre de 2014 estava essent més calorosa del costum. Algunes dones de poble s’esforçaven en lluir la seva finor en refrescar-se la morenor de l’escot amb elegants moviments de vano a compàs de les gralles cridaneres de la colla castellera que esmorteïen els gruixuts renecs d’un taxista emprenyat per l’obligat desviament del transit que dirigia un guàrdia urbà amb cara de poques hòsties. A costat de la boca de metro de la plaça, una estàtua humana rodanxona i deslluïda recordava l’honorable figura d’un expresident de la Generalitat caigut en desgràcia popular per amagar quartos a hisenda mentre, uns metres més enllà, el barret d’un pidolaire musical s’omplia de les almoines dels alegres congregats en sentir les èpiques estrofes del cant dels Segadors acompanyades per un acordionista del Pallars amb una estelada al coll i que varen omplir de sentides llàgrimes els meravellosos ulls de la Teresa, una noia vinguda de Lleida. La Teresa havia decidit unir-se al clam independentista des de feia temps; pot ser ho havia estat sempre però ara trobava la manera de manifestar-ho obertament en ambients favorables, tot i que defugia de la controvèrsia i el debat entre els amics si qüestionaven les seves idees. Tenia la convicció lluitadora dels rebels i enlairava una bandera catalana amb l’ímpetu romàntic de La liberté guidant le peuple de Delacroix. El seu ideari nacionalista podia ser conseqüència de moltes hores d’adoctrinament institucional o per una qüestió generacional; cada generació ha de poder passar a la història per haver lluitat per una causa que canviï el món i, a manca de captivadores ideologies, aquesta havia decidit aconseguir la independència del país. En aquella tarda sufocant de finals d’estiu, la Teresa estava exaltada i feliç entre la multitud. La brillantor del seus cabells de lignit il·luminava la contaminada broma que entelava l’aire xafogós d’aquella ciutat que clamava victoriosa. Passades les set de la tarda, l'esclat esgarrifós del resplendent arabesc d’un llampec tenebrós  assaltà les oïdes de l’èpica aglomeració, encoratjada pels càntics victoriosos d’aquella lleidatana de La Bordeta, que decidí continuar sota l’amenaça del temporal en contra del criteri cagacalces dels organitzadors de l’històric esdeveniment que va plegar veles a córrer cuita per si venien mal dades des de dalt. Un aiguat abundós descarregà sobre aquella multitud il·lusionada, tot just quan l’enxaneta del castell verdiblanc alçà el braç nu cap al cel tenebrós que cobria un futur de confusa i obscura esperança.