Aljeceros

Como ya viene siendo tradición y finalizando el verano, Ballobar se engalana para celebrar culto a la historia. Pregoneros, juglares, artesanos, vendedores ambulantes, saltimbanquis, tragafuegos, caballeros, escribanos, guardicioneros, herreros, talladores, criadores, charcuteros, licoreros, creadores de esencias, princesas y dragones se establecen durante la jornada bajo el incomparable entorno natural de las ripas, la montaña de San Juan y el discurrir de las aguas tranquilas del Alcanadre bajo el puente medieval. Un día espléndido que rememora los tiempos en que la joven Petronila, educada con finura en Barcelona, contraía matrimonio en Lérida, después de trece años de firmar las capitulaciones matrimoniales en Barbastro, con Ramón Berenguer, uniendo así el Reino de Aragón y el condado de Barcelona que se ampliaría más tarde, por conquista, a Mallorca, Valencia, Sicilia, Córcega, Cerdeña y algunos territorios griegos. Desde entonces ha llovido mucho y los avatares históricos post

A les quatre de la tarda, a la cruilla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Bailén, ja no hi cabia ni una mosca. L’organització de la trobada popular havia omplert els dos carrers seleccionats de Barcelona per tal d’encabir la manifestació més gran que s’havia convocat mai per demanar la independència de Catalunya. A pocs metres de la cruïlla, al mig de la plaça de Tetuan, els castellers de Vilafranca ultimaven els preparatius per enlairar un   tres de nou amb folre   just a tocar de la palmera de davant la sucursal del Banc de Santander. Al voltant d’aquest indret s’havien situat alguns catalans vinguts de les terres de Lleida i del Penedés. La tarda d’aquell 11 de setembre de 2014 estava essent més calorosa del costum. Algunes dones de poble s’esforçaven en lluir la seva finor en refrescar-se la morenor de l’escot amb elegants moviments de vano a compàs de les gralles cridaneres de la colla castellera que esmorteïen els gruixuts renecs d’un taxista emprenyat per l’obl